L'any 1995, varem tindre com a president, al ostre crític habitual, a Francisco Ventura Fonfría. Qui junt a les nostres falleres majors, cavaller acompanyant, i corts d'honor, representarien d'allò més bé, a la nostra falla.
1995 María Gil López
Quan jo era menuda, fa uns pocs anys, m’en recorde
que en Sant Josep, em feia xata pegant el nas al cristall de la finestra de
casa.
De prompte sentia la banda de música que
s’apropava, i els fallers tiraven una traca, de la casa d’enfront eixia una
xica vestida en traje de valenciana, ¡qué bonica estava! En aquuell vestit de
flors, en la manteleta i el devantal, tot brodat en pedreria, aquell pentinat, mirant-la
sentia enveja sana, pensava que aixina voldria ser jo, per a que tots em miraren com a d’ella.
Després me mirava l’espill, alçant-me el monyo cap
a dalt, creia que no creixeria mai.
Sempre he vollgut ser fallera, és algo que està
dins, que creix com tú creixes, que viu cada any en estes festes de les falles.
L’any pasta vaig ser fallera de la Falla Don Bosco, tot va ser fabulós, pero
per a mi que tant havía desitjat ser fallera, no era prou, volia algo més, i
este any soc de la mateixa falla Reina.
