2007

D'aquest any, no oblidarem l'entrega de premis!!! Què emocionant va estar!!! Fins l'última votació no varem saber el premi, eixe primer premi tan merescut!!! Ademés, cal recordar que el 12 de març d’aquest any, vam inaugurar el nostre actual casal al Passeig San Juan Bosco nº 8. No hi ha plaer més gran en una comissió que poder gaudir de la seua falla des de dins del casal.

                                                              Records d'Andrea Canós Sánchez

El 2007 sempre serà per a mi un any especial, l'any en què vaig ser reina de Don Bosco. Des què recorde, la meua vida sempre ha estat vinculada a les falles, ja que als 5 anys ja vaig ser fallereta i com tota xiqueta, la meua il·lusió era arribar a ser reina de la meua falla, la que em va veure créixer, la Falla Don Bosco.

Fallera Major: Andrea Canós Sánchez

Recorde que va ser per l’Abril de 2006 quan, parlant a casa, em van sorprendre dient que podia ser la fallera major de la falla, que encara no hi havia reina i que era un bon any per a ser-ho, perquè ja hauria passat segon de Batxillerat. La veritat és que jo no m'ho havia plantejat i va ser tot molt de pressa, ja tenia a les meues 4 falleres: Cinta, Bea, Elena i Rebeca i prompte va arribar la meua reineta, Isabel. En quant em vaig voler donar compte ja estava anant amb els meus pares a València a mirar teles, manteletes, adreços... Era tot un somni!

Aquell estiu va estar ple de preparatius i prompte va arribar la proclamació en Torre Gallén, amb els primers nervis. Rapidíssim va arribar la setmana del manifest, eixa que tantíssim esperem les falleres, i per fi la presentació del Payà. Aquella nit jo era tot un manoll de nervis, la recorde com si fóra ahir, des de la traca davall de ma casa, el sopar en el casal on no vaig menjar res i mon pare, què bé em va posar la banda! L'hivern va passar ràpid amb tots els dissabtes assistint a cada una de les presentacions, fins que va arribar la nostra! Aquell va ser un dels dies que amb més afecte recorde.

Artista: Sergio Musles

Crític: Salvador Doménech i Juane Gumbau

Lema: Un poble de  pel·lícula

Prompte van arribar les setmanes prèvies a la fallera i tinc un record especial del dia de la pleitesia a Carmen, la Reina de Borriana d'aquell any, no sols perquè haguera de parlar en públic sinó perquè aquell dia s'inaugurava el nostre nou casal, el que hui és l'actual casal de la falla. Pense que eixe casal és un dels principals símbols de l'evolució de la falla Don Bosco, perquè va començar instal·lant-se en el col·legi i a hores d'ara té un gran casal just davant del monument.

Quan pense en la setmana fallera em vénen al cap els moments de 'La plantà', amb eixes dos falles tan impressionants que teníem, la meua, la gran, era un indi i un tòtem i la infantil, què bonica era! Amb un bressol, xiquets en pijama, angelets... era súper dolceta. L'entrega de premis va ser, com sempre, el dia més emocionant! En la infantil aconseguirem el primer premi, com ho van celebrar les xiquetes! Recorde les seues caretes d'alegria perfectament. En la falla gran vam tindre, com sol passar, tots els premis a la millor pintura, millor crítica local, millor acabat... però el segon premi, encara que això no va impedir que ho celebràrem com es mereixia. La setmana fallera va passar volant, són quatre dies tan intensos que de sobte ja s'han acabat, recorde que les meues falleres dormien on podien, en el cotxe, damunt de la taula... estàvem esgotades! Finalment, l'ofrena va ser molt especial, aquell dia feia moltíssim aire, de fet, vam haver d'estar tota la vesprada en el casal perquè no es podia estar al carrer, fins i tot corria perill "La cremà", de fet en alguns pobles de València les falles es van cremar al dia següent. Nosaltres vam tenir sort i finalment, entre plors i abraçades, les falles del 2007 finalitzaven.

No obstant això, el 2007 no acabava ací, van venir les creus de maig, les fogueres d'Alacant, la cavalcada de setembre i el dia més trist de l'any, el comiat, un d'aquests dies en què al llarg de l'any no penses i de sobte arriba. Però calia deixar pas a altres falleres que, com jo, van complir el seu somni i han fet història en la falla Don Bosco.

Des d'ací m'agradaria donar les gràcies a la falla per donar-me l'oportunitat de representar-la al llarg de tot l'any, en cada un dels actes i per tot l'afecte aportat. Va ser un gran any acompanyada de grans persones: les meues falleres, Isabel i la cort infantil, Sara, la presidenta infantil i Luis, el president i totes les seues famílies. És una gran satisfacció per a mi poder recordar-ho i poder sentir-me orgullosa d'haver format part dels 25 primers anys de la Falla Don Bosco, gràcies! 

                                                              Records d'Isabel Andreu Heredia

El año de mi reinado fue inolvidable!!! La verdad, es que me hizo mucha ilusión representar a la falla.

Fallera Major Infantil: Isabel Andreu Heredia

Me lo pasé genial, sobre todo el día de la cabalgata, en la inaguración del casal, la entrega de premios; recoger un primero nunca se olvida!!! Y muchisimas cosas más.

Artista: Paco Jiménez Rodero

Crític: Salvador Doménech

Lema: Contes bons, contes dolents

Además, con las falleras de ese gran año, hicimos mucha amistad. Amistad que a día de hoy mantenemos. 

En definitiva, de ese año tan especial solo tengo buenos recuerdos, por eso, no podía resistirme a formar parte de la corte de las falleras del 25 aniversario. 

Estoy segura que será un año maravilloso para toda la falla Don Bosco!

Un any més hem pogut repasar amb tots vosaltres!!! Ja no queda res per a falles, en una setmana estarem en la setmana gran de les falles, amb el dia de la plantà, amb els ninots al carrer!!!