Bona vesprada!!! Després del cap de setmana tan intens que hem tingut, ara ens toca recordar a la nostra falla, fa 10 anys!!! Pareix que no passe el temps, pero quan et pares a recordar penses, ja??? No pot ser!!!
Recors de 10 anys enrere Lorena Lleó
Pareix mentira que ja fa 10 anys
d'aquell 2003 tan meravellós. Després d'un descans en el 2002, el 2003 vaig
complir un somni que era ser la fallera major de la falla que sempre he dut i
duc dins del cor, la falla Don Bosco. Eixe any vaig tindre la sort de
compartir-lo en Celia i Adrian, que mira que eren bons xiquets que sempre
estaven on tenien que estar sense que ningú els diguera res i els seus pares,
sobre tot les mamis, que son un encant i que sempre estaven dispostes a tot.
Fallera Major: Lorena
Lleó Gavara
Aquest any, em pareix que no fa falta recordar
quina era la falla... per mes falles que veja sempre pensaré que era la mes
bonica que hi havia vist mai! Hi ha gent que deia que era una infantil gran, a
mi la veritat, es que si era una infantil gran, era la MILLOR FALLA que podia tindre
perquè en realitat, tots som i serem xiquets grans. Paco va ficar el cor en
eixa falla... i el meu presi també. Mira que ens van fer patir... quina
casualitat que eixe any quatre falles anaven a per el primer premi. Un tercer
que a uns els va saber a gloria (per no ser el quart) i a altres els va saber
amarg perquè sabíem que era una falla de primer premi. Al menys, vam tindre una
vesprada que sempre recordarem com una de les mes intrigants de la entrega de
premis. 2003 sempre serà l'any que Borriana va saltar a un altra categoria en
monuments de falla.
Fallera Major
Infantil: Celia Pallarés Barres
Cavaller
Acompanyant: Adrián Granados Martí
A mes a mes, vaig tindre la sort de tindre tres
falleres de sang, Eva, Bea i Lola (una de sang de Madrid), de les que viuen
cada moment amb passió perquè saben que abans o desprès arribara eixe 19 de març
on nomes quedaran els records...aquest any no ens vam perdre ni una! Ho varem
passar realment be, gracies a les tres per tan bons moments.
Artista: Paco
Jiménez Rodero
Crític: Salvador
Doménech i Juane Gumbau
Lema: Un poble de
conte
Tant va ser el no voler perdre ni una que els
últims dos dies vaig estar en febra i sense poder parlar, a base de ibuprofeno
i paracetamol receptats per el meu president, perquè l'ultim que volia era que
allò s'acabara per mes mala que estigues... i aixi vaig aguantar vestida de
fallera en un dels anys que mes fred recorde fins que la falla es va cremar,
desprès d'aquesta nit, vaig passar una setmana en llit de la grip que vaig
agafar, però contenta d'haver gaudit fins l'ultim minut.
Artista: Sergio Edo
Crític: Salvador
Doménech
Que dir del meu presi i de la seua dona? Mai
tindre paraules suficients d'agraïment, el meu presi va ficar el cor en que
aquest any tots estigueren implicats en la falla i tota la falla el gaudira com
un dels anys que sempre recordarem. Gracies per fer que per a mi l'any 2003 no
pogués ser mes perfecte.
El meu presi, com tots sabeu, es de nou el
president de la falla Don Bosco, Salva Doménech, i la seva peque la Fallera
Major Infantil Carmen, aprofite per desitjar que gaudiu cada minut al màxim!!!
Lorena Lleó Gavara
Ens queden 10 anys per recordar!!! Estigues el més atent possible, perque abans de falles els tindrpas tots!!! Per a que arribes a la setmana fallera amb més ganes que mai!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario