lunes, 4 de marzo de 2013

2003


Bona vesprada!!! Després del cap de setmana tan intens que hem tingut, ara ens toca recordar a la nostra falla, fa 10 anys!!! Pareix que no passe el temps, pero quan et pares a recordar penses, ja??? No pot ser!!!

Recors de 10 anys enrere                                                         Lorena Lleó

Pareix mentira que ja fa 10 anys d'aquell 2003 tan meravellós. Després d'un descans en el 2002, el 2003 vaig complir un somni que era ser la fallera major de la falla que sempre he dut i duc dins del cor, la falla Don Bosco. Eixe any vaig tindre la sort de compartir-lo en Celia i Adrian, que mira que eren bons xiquets que sempre estaven on tenien que estar sense que ningú els diguera res i els seus pares, sobre tot les mamis, que son un encant i que sempre estaven dispostes a tot. 



Fallera Major: Lorena Lleó Gavara


Aquest any, em pareix que no fa falta recordar quina era la falla... per mes falles que veja sempre pensaré que era la mes bonica que hi havia vist mai! Hi ha gent que deia que era una infantil gran, a mi la veritat, es que si era una infantil gran, era la MILLOR FALLA que podia tindre perquè en realitat, tots som i serem xiquets grans. Paco va ficar el cor en eixa falla... i el meu presi també. Mira que ens van fer patir... quina casualitat que eixe any quatre falles anaven a per el primer premi. Un tercer que a uns els va saber a gloria (per no ser el quart) i a altres els va saber amarg perquè sabíem que era una falla de primer premi. Al menys, vam tindre una vesprada que sempre recordarem com una de les mes intrigants de la entrega de premis. 2003 sempre serà l'any que Borriana va saltar a un altra categoria en monuments de falla.


Fallera Major Infantil: Celia Pallarés Barres
Cavaller Acompanyant: Adrián Granados Martí

A mes a mes, vaig tindre la sort de tindre tres falleres de sang, Eva, Bea i Lola (una de sang de Madrid), de les que viuen cada moment amb passió perquè saben que abans o desprès arribara eixe 19 de març on nomes quedaran els records...aquest any no ens vam perdre ni una! Ho varem passar realment be, gracies a les tres per tan bons moments.


Artista: Paco Jiménez Rodero
Crític: Salvador Doménech i Juane Gumbau
Lema: Un poble de conte

Tant va ser el no voler perdre ni una que els últims dos dies vaig estar en febra i sense poder parlar, a base de ibuprofeno i paracetamol receptats per el meu president, perquè l'ultim que volia era que allò s'acabara per mes mala que estigues... i aixi vaig aguantar vestida de fallera en un dels anys que mes fred recorde fins que la falla es va cremar, desprès d'aquesta nit, vaig passar una setmana en llit de la grip que vaig agafar, però contenta d'haver gaudit fins l'ultim minut.


Artista: Sergio Edo
Crític: Salvador Doménech 

Que dir del meu presi i de la seua dona? Mai tindre paraules suficients d'agraïment, el meu presi va ficar el cor en que aquest any tots estigueren implicats en la falla i tota la falla el gaudira com un dels anys que sempre recordarem. Gracies per fer que per a mi l'any 2003 no pogués ser mes perfecte.


El meu presi, com tots sabeu, es de nou el president de la falla Don Bosco, Salva Doménech, i la seva peque la Fallera Major Infantil Carmen, aprofite per desitjar que gaudiu cada minut al màxim!!!

Lorena Lleó Gavara

Ens queden 10 anys per recordar!!! Estigues el més atent possible, perque abans de falles els tindrpas tots!!! Per a que arribes a la setmana fallera amb més ganes que mai!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario