2011

Juan Emilio Gumbau González, humil trovador i jove fundador, seria el nostre president. Qui va compartir presidència amb la xiqueta Paloma Cano López, que era presidenta per segon any consecutiu.  Varem aconseguir de nou, el primer premi de falla gran, amb aquel iaio carinyós, que des d'allà ben dalt, ens va fer gaudir totes les falles!!!

                                                                   Records de Raquel Climent

Amics fallers, amb el repas del vint-i-cinc anys tinc l'oportunitat de dirigir-me a vosaltres per tal de recordar algunes de les experiències que visquerem durant el meu regnat. De vivències i historietes me'n vaig enduur un cabàs, però el que més em ve a la memòria sou totes aquelles persones que foreu particips.

Fallera Major: Raquel Climent Silla

De fet, moltes voltes obric l'armari on tinc amagats el vestits de fallera, i al observar-los se m'inunda la ment de tot el que  he viscut en la falla durant els quasi set anys que forme part de la comissió. És clar, que de manera especial em venen al pensament les vivències de l'exercici 2010-2011. És un sentiment d'alegría i anyorança, de felicitat, i d'afecte per tots els que el van compartir amb mi.

En veure el corpinyo em recorde de Juane. Minuciós i detallista amb cada paraula, cada gest, cada fet. Sempre pendent de que en cap moment ens faltara de res.

Artista: Sergio Musoles

Crític: Salvador Doménech i Juane Gumbau

Lema: Dit de vell, cagat en ell

Les manteletes, brillen tal i com ho feia Eva. Fa més de dos anys des que ens varen proclamar, i encara que ja és tota una doneta, puc trobar-li aquella innocència, elegància i saber estar que demostrà. Acompanyada sempre per la seua cort i Paloma, vaig disfrutar com una xiqueta més.

Les arracades tenen nom propi; Laura i Carmen. Al contemplar-les m'emocione. Cadascuna de les anècdotes compartides, de les nits de presentació, de les vesprades al casal... I és que encara hui guarden entre els seus penjolls confidències d´amigues.

Al veure el calcer pense en els meus pares i de manera molt especial en el meu germà, que em recolzaren durant tot moment a aquella experiència. Les xafades dels passacarrers, de les presentacions i dels balls estàn marcades a les sabates i al meu cor.

Les sinagües m'evoquen a la comissió fallera, que feia la faena fosca,  posanven paperets, preparacen les creus de Maig, la volta a les Ermites i altres activitats,  per a que jo duguera orgullosa el nom de “falla Don Bosco” per tota Borriana.

La falda està plena de moments i anècdotes, cada flor és l'estampa d'una història viscuda i compartida, que adorna el record d'aquell any meravellós, que sens dubte no oblidaré.

Quan tanque l'armari done gràcies per aquells 365 dies. Desitge poder tornar a obrir-ho d'ací 25 anys més i reviure  aquells moments que em feren tant feliç.

Feliç 25 aniversari, i ¡per molts anys!

¡Que visquen les falles! i ¡Que visca la Falla Don Bosco!

                                                                        Records de Eva Granell

Estimats fallers i falleres: 

Des de ben xicoteta sóc d'aquesta falla. Amb la il.lusió de ser fallera, els meus pares van fer cumplir el meu dessig de ser reina.

Fallera Major: Eva Granell Monsonís

El 2011 va ser un any inoblidable, junt a Raquel, i les falleres. Sempre recordaré aquells moments amb elles. 

Artista: Óscar Fuentes

Crític: Salvador Doménech i Juane Gumbau

Lema: Amb llepolies, el món será més dolç

Ara tinc la oportunitat, en aquest any del 25 aniversari, de gaudir de nou les falles amb tots vosaltres. 

Continuarem fent la millor falla tots junts, fins arribar al 50 aniversari!!!

Eva Granell Monsonís

                                                                      Records de Juane Gumbau

Falles 2011: per a mi, un abans i un després. Perquè a partir d’aquell any, vaig començar a sentir la falla Don Bosco més meua, a sentir-me més part de la falla. Un sentiment que, després de tants anys d’estar en la falla, encara no havia experimentat. Algú pensarà que ho va fer el càrrec, la responsabilitat… per la meua part, i a dos anys vista, puc dir contundentment que no. I li desitge aquest sentiment a tots, a totes, a tots els qui sou fallers i falleres de la Nostra falla.

President: Juane Gumbau González

Em quede amb els detalls i retalls de falla, brisalls d’escenes viscudes amb gent, amb gent!, sempre amb gent, la de la falla. Gent que preparava actes i presentacions, carrosses i comparses, creus, que cobrava, o pagava, que acompanyava en tot moment les xiquetes, que tirava una mà quan feia falta, que venia a sopar i prou. I de tots els retalls, de tots ells, em quede amb els abraços, amb les mirades de complicitat, d’agraïment; em queda amb les llàgrimes que el dia de la Cremà em féu saltar un home de ‘monyo’ blanc, perquè ell plorava, i jo també, i molts altres, i això, amigues i amics, no té preu, no en té!

Diuen que al president li van totes, i què, i què importa això, què importa una crítica o una mala cara si en acabar l’exercici tens l’ànima plena de rialles, de mirades confidents, d’abraçades quan ens donen un premi, de les llàgrimes de Teresa, d’Àfrica, de Marta, de Berta, de Marta i María, de Carmen, de Roser i Maria, d’Eva i altres xiquets i xiquetes que cremaven la seua falleta; de l’abraç entre Raquel, Laura, Carmen, Eva, Gerard, Paloma i jo, que ho deia tot, sí, ho deia tot, tot allò que sentíem, que era tant, que no intente ni resumir en paraules. Quin goig més gran!

Hi ha tant que agrair, que no acabaria. Perquè la gent deia que sí, abans i tot de demanar, perquè  estava allí, abans i tot de cridar-la. Perquè en casa m’han recolzat, aguantant l’inaguantable, que si no, com? Com haguera sigut possible si no? Ella ha sigut el pilar a qui agafar-me per suportar els embats de la tempesta. Sense ella, res de res, que quede clar.

Finalmente vull afegir que ha sigut una experiència enriquidora ocupar aquest càrrec de servei a la falla i per tant, que quede també clar, jo sóc qui dóna les gràcies, i no es tracta de parauletes que queden bé en els versos d’una pleitesia, no. És el que vaig sentir aquella nit quan ja les ‘espurnes’ s’havien enlairat i sols quedava un munt de cendres i uns quants fallers que se les miraven. És el que encara sent hores d’ara.

Gran any, el 2011. Per a mi, segur; perquè m’enduc retalls de l’ànima d’aquells i aquelles que m’oferiren l’inestimable paer de compartir les seues vides durant un any de falla.

Juane

Com passa el temps, i com ens agrada que de les cendres de la falla, puga crèixer la de l'any següent, i així poder seguir fent història!!!