domingo, 30 de septiembre de 2012

1990

Bona vesprada a tots!!!

Ja estem de volta, per a contar-vos el que va ser, el nostre segon any de falla. Qui millor per a recordar-lo, que les màximes representants de aquell any, Sara i Sandra, qui hui per hui, porten a la Falla Don Bosco dins el seu cor, i com no, l'any 1990 més encara!!!

Records de SARA i SANDRA


1990                                                            SARA MOLINA BALLESTER


Finalitzaven les falles de 1989, i jo tenia la il.lusió de ser fallera en les següents, les de 1990. En el meu cercle d´amigues no es parlava d´altra cosa, de vestits, d’adreços, i de les comissions de les que elles formarien part. els meus pares sempre vinculats a una o altra falla de la ciutat havien decidit descansar uns anys i en mi creixia cada volta més, aquella idea de ser fallera.



Fallera Major: SARA MOLINA BALLESTER

No vaig haver d’esperar molt, en passar Setmana Santa, un amic de la família, gran faller i millor persona, Alfredo Moliner, em va proposar ser fallera d´aquella comissió que acabava de nàixer; la falla Don Bosco. L’estima que tenia per Alfredo i la seua dona Marité i aquell somni de tornar a vestir-me de fallera van fer que no dubtara ni un sol segon, un sí va ser la meua resposta. Però la sorpresa del nostre amic Alfredo encara anava a ser més gran, jo seria la Fallera Major. Si haguera de parlar de les falles de 1990, com a burrianera diria que van tindre els elements que fan a la nostra festa màgica: música, pòlvora, poesia, cartró, foc,...., però si vos he de parlar d´elles com a fallera diría que van ser les més especials de la meua vida.

Vaig estar temptada durant tot l’any d´escriure un menut diari per si alguna volta haguera de descriure  les meues vivències; hui sé que no em fa falta, guarde en la meua retina cada instant, cada moment d' aquell any. Recorde tots aquells viatges a València per a escollir tota la indumentària, sempre junt als meus pares, incansables i que van fer de la meua il.lusio, la seua.Recorde els nervis del dia de la presentació, i l´olor a pòlvora quan als peus de ma casa es va disparar la traca a la meua eixida i també les dos o tres voltes que el meu president Javier Perello va haver de ficar-me la banda i les rialles al pati de butaques: amb la seua experiència era impensable.

Javier, el meu pesident, i la seua dona Cinta van fer eixe any un gran esforç per estar sempre al meu costat. La seua filla Cinta era la màxima representant dels xiquets de la festa, però ells van saber estar en tots el llocs i sempre amb l’alegría que els caracteritzava. Recorde també els passacarrers per el nostre poble, com no teniem himne la gent ens reconeixia al so d´aquella cançoneta “Meneo por aquí, meneo por allá....”Recorde cada paperet ficat en cura en les nostres carrosses.


Artista falla gran: JOSE PACUAL "PEPET"
Critic: VICENTE R.CARDET

Recorde, com no, a les meues falleres: Loles, Suni Mar, Sara i Susana, Encara que no guardem una gran amistat, les recorde amb molt d’afecte ja que vam passar grans moments juntes. També tinc un record molt especial dels menuts, encapçalats per Sandra i Ruben. Recorde les nits de parador a un poliesportiu que ara no trobariem i a uns fallers joves que després encara ens acompanyaven a la mítica discoteca Garden i des d’ahí directe fins la porta de la meua perruquera.

Aquells joves son hui grans fallers dins del món de la festa. Aquells joves que 25 anys després no han perdut la il·lusio i junt a altres que ja en aquells temps tenien gran experiència han aconseguit que la falla Don Bosco aconseguira tants primers premis.

Aquella era la meua comissió, una mescla d’experiència i inexpèriencia que els feia especials, una comissió que sabia i volia fer i que em van fer sentir especial. Recorde, i segurament siga el millor record, les seues paraules: “que guapa estas hui” i “quina fallera tenim enguany”, van saber estar al meu costat i al costat d´altres falleres durant els 25 anys de la història de la falla. El seu afecte ninguna de totes nosaltres mai l’oblidarem.

Recorde el nostre monument i els nervis en la entrega de premis, després dels premis al millor acabat, millor pintura i millor conjunt de falla, aquell segon premi tenia sabor a decepció, però alegria al mateix temps, ja que vam estar a un pas de llevar-li el primer premi a aquell monument de la loteria de la falla Sant Blai. Un fum de records que per sempre guardaré en aquell raconet que deixe per a les meues falles.

Perquè vaig continuar en el món de la festa, i durant estos 24 anys no he deixat de colaborar en ella, però 1990 sempre serà l’any més especial perquè la falla Don Bosco va saber tornar la més gran de les il.lusion d´una jove en realitat.
Eixa mateixa il.lusió la torne a tindre enguany; il.lusió de tornar a vestir-me de fallera, i de viure amb vosaltres estes noces d´argent que són el premi a 25 anys de treball, d´esforç i d´estima per les vostres falleres.
Per estos 25 anys i perquè em sent fallera, hui tinc el deure i l’obligació de dir: GRÀCIES


1990                                                             SANDRA BERNAT GIRONA

Uff!! 1990... D’això fa mitja vida... Què dic mitja... Més!!! Si només tenia 10 anyets... Jeje. La veritat, es que a pesar del temps, encara guarde, com si foren fotografies dins del cap, bonics records d'aquell any... Recorde la carrossa de la bruixa, la il·lusió que em va fer vestir-me de xarleston (amb barret i tot) i pujar d'alt d'aquell enorme cotxe en setembre... Recorde quan va vindre Vicky Larraz, molt de moda en aquella època, i ens varem poder fer fotos amb ella... Mare, “ser fallera et donava el privilegi de conèixer-la!!!! Quina emoció!!”



Fallera Major Infantil: SANDRA BERNAT GIRONA
Cavaller acompanyant: RUBEN VENTURA DEMBILIO

Recorde també la presentació, estava pleneta de varicel·la… uns dies després, Ruben va aparèixer ple perquè jo li l'havia apegada...  pobret (i això que deien que una vegada fora no s'apega) També recorde quan, després de l'estiu, Ruben havia crescut i li venia curt el trage però jo hi havia crescut mes i encara que el trage estava arreglat, li passava un pam i em vaig haver de fer totes les fotos assentada i tapant-li les cames per que no es vera que el pantaló era curt!!!
També recorde quan a les llargues caminades, perquè entonces no es partien les visites a les falles per diferents sectors com ara, Ismael ens duia damunt de les seues sabates per que no ens feren mal els peus.... I l'orgull que sentia cada vegada que acompanyava a Sara en algun acte o que em nomenaven per representar la falla...
Una cosa que recorde amb especial carinyo es la pleitesia que em va fer Paco... Parlava del meu avi i encara hui la tinc al pensament...
Com oblidar la "moda" de l'època…. Realment això no es un record propi, mes be m'ho recorda, irremeiablement, la foto que hi ha penjada a la paret de la falla... Mare,  quines manegues!!, quines manteletes i quin davantal… quina falda mes molla!!! Je,je però be, sens dubte era lo que es duia i ni cal dir que jo em veia la mar de mudada ...
Com passa el temps, pareix que va ser ahir i ja fa mes de mitja vida!! Tot canvia!!! Però lo important perdura i com les bones amistats i bons sentiments, la nostra falla creix cada any que passa... Gràcies a tots!!!
Artista falla infantil: VICENTE CODINA
Critic: VICENTE R. CARDET

Si voleu vore més fotos d'aquest any, no dubteu en passar per la nostra pàgina de Facebook


Supose que llegir aquestes paraules vos hauràn portat molts rècords al cap!!! Així, que no vos pergueu la pròxima entrega, per a seguir recordant junt amb nosaltres, els nostre 25 anys de falla!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario